Què passarà a la primera sessió?
La primera sessió és un espai per conèixer-nos i entendre què t’ha portat fins aquí. Parlarem del motiu de consulta, de la situació actual i d’aquells aspectes de la teva història que siguin importants. També podràs plantejar tots els dubtes que tinguis. No cal venir amb el que vols explicar preparat ni saber exactament per on començar, el meu treball en aquesta sessió consisteix en generar un vincle terapèutic, fer preguntes claus, escoltar-te i adaptar-me al teu ritme, sense cap judici. Després, aniré creant les teves sessions d'intervenció basant-me en els objectius que ens hem marcat i que, segurament, vagin variant al llarg del teu procés.
La informació que expliqui serà confidencial?
Sí, sempre que sigui necessari. La família és una part important del context de l’infant o adolescent i, per això, al llarg del procés hi pot haver sessions amb els pares, espais d’orientació o coordinacions, respectant sempre la intimitat que necessita segons la seva edat.
Quan es tracta d’infants, potser de vegades és important que els pares participeu en alguna de les primeres sessions. D’aquesta manera, poden conèixer l’espai, conèixer-me a mi i familiaritzar-se amb les dinàmiques de la consulta acompanyats d’una figura de referència, fins que se sentin prou segurs per quedar-s’hi sols.
Com a pares, també tindreu el vostre espai per explicar-me què us preocupa, compartir situacions que no sabeu com abordar o explicar-me els avenços i canvis que aneu observant. Podrem fer-ho durant una part de la sessió o, quan sigui més adient, per correu electrònic. Al final de les sessions, els infants també podran compartir amb vosaltres què hem fet o après i, si proposem algun repte o activitat per continuar treballant a casa, us l’explicarem plegats.
Amb els adolescents, la participació de la família dependrà molt més de les seves necessitats i del grau de privacitat que necessitin. Entenem la teràpia com un espai segur on poder parlar amb llibertat, sense sentir-se jutjats, i preservar aquesta confiança és una part molt important del procés. Tot i això, si aparegués alguna situació important que fos necessari compartir amb els pares, ho parlaríem amb l’adolescent i buscaríem la manera d’abordar-ho de la forma més respectuosa possible per a tothom.
En teràpia de parella, com saps qui té raó?
Les sessions seran en català o en castellà?
La resposta a aquesta pregunta depèn, en realitat, d’una altra més important: en quina llengua sents que et pots expressar millor?
Jo m’adaptaré a tu i al que necessitis. Hi ha processos terapèutics que es fan íntegrament en català i d’altres íntegrament en castellà, perquè és la llengua en què aquella persona sent que pot explicar-se amb més naturalitat.
I també hi ha teràpies, especialment quan hi participen persones amb llengües maternes diferents, com pot passar en teràpia de parella o en l’acompanyament familiar, en què català i castellà conviuen en una mateixa sessió i es creen barreges realment precioses.
Amb quina freqüència hauré d'anar?
Depèn de cada persona, del motiu de consulta i del moment del procés. Habitualment, al principi les sessions poden ser setmanals o quinzenals i, més endavant, l'objectiu terapèutic sol ser espaiar-se. La freqüència es decideix conjuntament i es pot anar adaptant a les necessitats clíniques, però també a les econòmiques i les temporals.
Com funciona la teràpia infantojuvenil?
El treball de teràpia s’adapta a l’edat, les necessitats i la manera de comunicar-se de cada infant o adolescent, perquè amb cada persona funcionen unes técniques concretes. Durant les sessions infantojuvenils podem utilitzar la conversa, joc, dibuix, materials visuals o altres recursos. Moltes vegades, el fet de permetre fer una tasca que relaxi, que no impliqui contacte visual directe i que els faci sentir en un àmbient més lúdic, és el que ens permet que puguin obrir-se, sentir-se segurs per explicar i per escoltar, aprendre i entendre les eines que treballem.
Així mateix, quan és necessari, també treballem conjuntament amb la família i, amb la vostra autorització, amb l’escola o altres professionals per poder fer coordinacions.
Sí. Les sessions es poden fer online sempre que aquesta modalitat sigui adequada per a tu i per al tipus d’acompanyament que necessitis. La teràpia online ens permet trobar-nos encara que la distància, els horaris, la feina, la criança o simplement el moment vital facin difícil desplaçar-se fins a la consulta. També pot ser una bona opció si et sents més còmode/a parlant des d’un espai conegut i segur per a tu, com pot ser casa teva.
No cal escollir necessàriament entre una modalitat o l’altra per a tot el procés. Podem combinar sessions presencials i online i adaptar-nos al que necessitis en cada moment.
En el cas d’infants, adolescents o determinats processos d’avaluació, valorarem conjuntament si la modalitat online és adequada o si és preferible que algunes sessions es facin presencialment.
Què passa si els pares estem divorciats?
L'avaluació implica sempre un diagnòstic?
No. De fet, l’objectiu principal d’una avaluació és comprendre millor el perfil de la persona: les seves fortaleses, dificultats i necessitats. De vegades, els resultats compleixen criteris per establir un diagnòstic i, d’altres, no. En tots dos casos, la informació obtinguda ens pot ajudar a entendre millor què està passant i a orientar els següents passos.
També pot passar que, fins i tot quan els resultats siguin compatibles amb un diagnòstic, la persona avaluada o la família vulgui conèixer i comprendre aquesta informació, però no necessiti o no vulgui disposar d’un informe diagnòstic. De la mateixa manera, podeu decidir sol·licitar l’informe però no compartir-lo amb l’escola, els serveis sanitaris o altres professionals.
La informació obtinguda durant l’avaluació és vostra i sou vosaltres qui decidiu amb qui la voleu compartir. Fer una avaluació no implica que els resultats es comuniquin automàticament a l’escola, a la sanitat pública ni a altres serveis: qualsevol coordinació o comunicació amb tercers es farà amb el vostre coneixement i consentiment, excepte en aquelles situacions excepcionals en què existeixi una obligació legal de comunicar determinada informació.
Les sessions poden ser online?
Potser aquesta és una de les preguntes que més apareix quan una parella arriba a teràpia. I la resposta és que no vinc a decidir qui té raó, perquè cadascú té la seva. Tots mirem el que ens passa des del nostre propi lloc: des del que hem viscut, del que sentim, del que ens fa por, del que esperem i del que necessitem. Per això, davant d’una mateixa situació, tu pots sentir una cosa i la persona que tens al costat una altra completament diferent. I això no vol dir necessàriament que un dels dos estigui equivocat.
La teràpia de parella no va de buscar qui és el bo i qui és el dolent. Tampoc de guanyar una discussió. Va de poder mirar una mica més enllà del conflicte i preguntar-nos: què necessites tu?, què necessita l’altra persona?, què us està fent mal?, què trobeu a faltar? I, des d’aquí, intentar trobar aquell punt en què us pugueu tornar a mirar, entendre i, si és possible, apropar-vos.
I si arriba un moment en què descobrim que els vostres camins ja no poden continuar junts, també podem cuidar d'això: buscar la manera de separar-los respectant tot allò que, en algun moment, us va unir, i abraçant i acollint els plors, les incerteses i les pors.